Rauxa i intel·ligència. Desde la Razón y las Tripas.

Aquest 19J la ciutadania ha tornat a sortir al carrer per expressar la seva indignació, de forma pacífica i contundent.  Després dels esforços de polítics i mitjans de (des)informació per desacreditar les legítimes demandes de milions de persones, la resposta aclaparadora de la gent resulta encara més encoratjadora. Precàries,  joves, aturats, hipotecats, jubilats, personal sanitari, docents i estudiants, pares i mares que
sense deixar d’empènyer els seus cotxets corejaven “menys helicòpters, més educació” o “aquí comença
la revolució”, i per descomptat, “Puig, dimissió” recordant el vergonyós operatiu policial el 27M.

Però després de la Rauxa… és el moment de l’ Estratègia.  Estem lluitant per un veritable canvi.
Ningú va dir que el camí seria fàcil i planer.
TOTS i TOTES UNIM FORCES, amb decisió i fermesa, amb la convicció que no ens podran aturar fins que la nostra veu sigui escoltada.De fet som moltes veus, són molts anhels, però és que és molta la ignominia amb la que ens hem emfrontem.  També som molts els camins de diàleg on ens hem de trobar, també amb aquells que encara no entenen que aquesta suma de voluntats és imparable.

No tenim totes les respostes però estem aquí per aprendre’n, per construir-les.  Exigim àgores on la participació de la gent sigui real, i si no ens les donen, en crearem de noves. Informa`t quan es fa la propera assemblea del teu barri o poble, aprofitem les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies, parlem-ne a casa, als nostres centres de treball, a la cua de l' OTG, emfortim les nostres xarxes. Exigim transparencia als partits, que deixin de governar d’esquena a la gent. Exigim austeritat sí, per tot allò superflu, i generositat també, amb els que poden estar en una situació més vulnerable en un moment donat.  Està en lloc la nostra dignitat, com volem viure, com volem ser recordats.

Venim d’una dictadura i hem de felicitar-nos per haver construït una democràcia on la gent pot viure en pau i expressar-se lliurement, però hi ha pau davant tanta violència estructural (i física) com ens envolta?  o quan a l’altra riba del Mediterrani assistim a violacions flagrants dels Drets Humans, quan  milers de persones troben la mort a les seves aigües cercant el vell “somni” europeu?    Hi ha llibertat quan visquem esclavitzats per un model de producció i consum que ens ofega?  i quan el nostre desenvolupament es sustenta sobre la injustícia i l’explotació sense treva dels nostres iguals i del planeta?

Ni tan sols podem decidir si volem que el nostre país s’embruti o no les mans de sang a l’Iraq o sobre com afrontar aquesta crisi –més que crisi, estafa–  Pretenen que restem impassibles davant la privatització dels serveis públics i que renunciem a totes aquelles conquestes socials de les que ens sentíem tan orgullosos i orgulloses? Pretenen que ens ho mirem de braços plegats?

Acceptarem ara viure sota la DICTADURA DELS MERCATS?  NO!  Organitzem la RESISTÈNCIA!