El #1rDeMaig es recorda els màrtirs de Chicago i la lluita de milers de treballadors i treballadores pels seus drets, pels nostres drets. Reivindicaven la jornada de 8 hores. Alguns d'ells van arribar a donar la vida defensant la justícia social, unes condicions de treball dignes.
Encara no fa ni una setmana, que centenars de persones morien sepultades als tallers textils d'un edifici de 8 plantes a Bangladesh. Entre els cossos, la runa, les màquines de cosir i els patronatges, que dia rere dia es van descobrint etiquetes de Mango i d'altres (és la marca españa, made in bangladesh)...
Juntament amb les seves més que miserables condicions de treball, van sortint a la llum també les nostres misèries... i com arribem a estar d' inoculats d'indiferència davant el patiment.
Tot sia pel miracle del capitalisme, la globalització i el lliure mercat .
Tot sia per complir les directrius del FMI i la Troika,
Tot sia pels saldos, per la bona salut de les nostres empreses punteres
i dels nostres Amancios Ortegas i els seus comptes a Suïssa...
Tot sia per la competitivitat.
Tot sia pels saldos, per la bona salut de les nostres empreses punteres
i dels nostres Amancios Ortegas i els seus comptes a Suïssa...
Tot sia per la competitivitat.
Aquest és el model? Aquests són els petits sacrificis que se'ns demana fer a la ciutadania?
Escollir entre la precarietat o l'atur? entre la precarietat o l'exili? entre la servitud i la ignomínia?
Escollir entre la precarietat o l'atur? entre la precarietat o l'exili? entre la servitud i la ignomínia?
Si creus que mirar-s'ho de braços plegats no és una opció i que la lluita és més necessària que mai, ens veiem als carrers. Perquè els drets de les persones són innegociables!
#Ens sobren els motius #1maig2013 #JuntesPodem #RESISTENCIA
18h Pl. Països Catalans Sants-Estació
Que heavy
ResponderEliminar