1 de mayo: ni máquinas ni esclavas

El #1rDeMaig es recorda els màrtirs de Chicago i la lluita de milers de treballadors i treballadores pels seus drets, pels nostres drets. Reivindicaven la jornada de 8 hores.  Alguns d'ells van arribar a donar la vida defensant la justícia social, unes condicions de treball dignes.

Encara no fa ni una setmana, que centenars de persones morien sepultades als tallers textils d'un edifici de 8 plantes a Bangladesh. Entre els cossos, la runa, les màquines de cosir i els patronatges, que dia rere dia es van descobrint etiquetes de Mango i d'altres (és la marca españa, made in bangladesh)...   

Juntament amb les seves més que miserables condicions de treball, van sortint a la llum també les nostres misèries... i com arribem a estar d' inoculats d'indiferència davant el patiment. 

Tot sia pel miracle del capitalisme, la globalització i el lliure mercat . 

Tot sia per complir les directrius del FMI i la Troika,
Tot sia pels saldos, per la bona salut de les nostres empreses punteres
i dels nostres Amancios Ortegas i els seus comptes a Suïssa...
Tot sia per la competitivitat.

Aquest és el model?  Aquests són els petits sacrificis que se'ns demana fer a la ciutadania?
Escollir entre la precarietat o l'atur?  entre la precarietat o l'exili?  entre la servitud i la ignomínia?

Si creus que mirar-s'ho de braços plegats no és una opció i que la lluita és més necessària que mai, ens veiem als carrers.  Perquè els drets de les persones són innegociables!

#Ens sobren els motius #1maig2013  #JuntesPodem  #RESISTENCIA 

MANI ALTERNATIVA 1r DE MAIG

18h Pl. Països Catalans Sants-Estació

Pagando el peaje con el cuerpo

5.000 mujeres africanas sufrieron en 2010 violaciones y tortura en su intento de cruzar de Egipto a Israel a través del Sinaí.

Las mafias de beduinos abusan de ellas incluso cuando han pagado el dinero acordado para pasar la frontera.

1.300 mujeres han tenido que ser atendidas en Israel por desgarros, infecciones y problemas ginecológicos.

Lee el impresionante artículo en ese gran medio que es Periodismo humano

Nuestra odisea es vuestra guerra

La maquinaria bélica ha echado a andar. Tras armar al tirano, toca destruirlo. La fuerza y la guerra siguen guiando las relaciones internacionales actuales. Vamos de cabeza a la guerra en Libia.

La ciudadanía global, estremecida entre el caos nuclear de Japón y las revoluciones árabes, contempla absorta el derrumbe de los modelos fracasados que se repiten en la historia.



Desde las redes sociales de habla hispana, el #noalaguerra se escucha bien alto. Puedes utilizarlo y unirte a la conversación global de personas que desean la paz. Haz ruido!

En el plano estatal, puedes visitar "un océano de manipulación navegantes antimilitaristas se encuentran en una isla virtual de desobediencia, noviolencia y construcción de la paz", en Antimilitaristas.

Aturem la guerra, compuesta por unos cientos de asociaciones, trabaja por un mundo sin guerra desde Catalunya. Nació en el 2003, durante la ocupación de Irak. Ya han comenzado a movilizarse contra la nueva agresión del capitalismo bélico: la guerra de Libia. Sigue las convocatorias y actos desde su página de FB.

IMAG_Cartel de la manifestación este domingo 20 de marzo.